Amb quin personatge mitològic passaries un dia d’aïllament?

Amb quin personatge mitològic passaries un dia d’aïllament?

Des de Gust a Terra, us hem proposat un joc per els amants de les lletres, inspirats amb el llibre de Giovanni Boccaccio  “El Decameron”

Cada setmana us estem proposant un tema.

Cada setmana us estem proposant un tema. El de la setmana passada va ser: Amb quin personatge mitològic passaries un dia d’aïllament?

De mica en mica anem rebent alguns escrits, tan en català com en castellà i això ens permet fer un post diferent en cada llengua.

En català, hem triat el de l’Anna, que ens diu quin personatge mitològic ha vingut a visitar-nos. Per be o mal a vegades tots ens preguntem si som els titelles dels deus.

Us deixem la transcripció del relat, agraint moltíssim la participació.

Confinada amb Hermes

Jo no ho havia escollit, però un dia va aparèixer a la meva porta el déu grec Hermes.

Ha estat tota una experiència conèixer aquest personatge, tot i que m’hauria agradat que la seva visita hagués estat només d’un dia. Ell ha marxat per seguir el seu camí i recórrer tot el planeta, però ha deixat la seva estela i totes les seves conseqüències.

Si l’atzar volia que un habitant de l’Olimp baixés a la terra a fer de les seves ja podria haver enviat Eros…, tot i que veient com les gasten potser tampoc calia.

És ben sabut entre els pobres mortals com jo que els déus sovint tenen ganes de divertir-se, i que nosaltres som les seves figuretes, que ens fan moure com si el món fos un immens escaquer.

Normalment, quan pensem en Hermes, el primer que ens ve al cap és que amb les seves ales als peus fa de correu per als déus. En la societat moderna ja mai esperem que el carter ens truqui a la porta, estem tan connectats que la comunicació és immediata, i el correu com l’enteníem abans és una figura cada cop més anacrònica, com també ho són les divinitats, que sovint recordem i utilitzem com a personatges literaris. D’aquí que la seva presència ha estat estranya des del començament. El cert, però, és que aquesta és potser la més inofensiva de totes les seves activitats.

De bon punt, només veure’l creuar la porta ja vaig pensar que alguna cosa no rutllava prou bé. Potser darrerament he abusat de les lectures i pel·lícules friquis? El cervell m’està jugant una mala passada!

Amb tota naturalitat es va anar apoderant de la situació, mentre explicava impassible que havia vingut a passar una temporada per aquí, per la terra, i que no ens hi capfiquem, que ell ho té tot controlat, amb el seu domini del comerç, dels camins i les fronteres pot fer que aquella llavor que es va plantar en un lloc tan llunyà com la Xina s’hagi escampat arreu, i que nosaltres, tan prepotents com som, l’hem ajudat molt a disseminar-la, amb la nostra dèria de fer un món global, ja no només per aquells objectes que ens enviem d’un país a un altre, sinó amb tota aquesta gent que es belluga contínuament per ports, estacions i aeroports.

La seva especialitat són els canvis, tot allò on ell intervé sempre queda capgirat. Des d’allò més insignificant com els nostres somnis i vigílies, que ens serveixen de pont entre els dies, fins a les pèrdues que anem tenint durant la vida i que sovint pensem que són el pitjor que ens pot passar.

No és que hagi vingut a donar-nos cap lliçó; per a ells, els déus, això és un divertiment. L’eternitat allà a l’Olimp pot resultar tediosa, entre ells ja es coneixen tots els trucs i de tant en tant ens vénen a visitar, per posar-nos a prova.

Segons em va explicar, no es troba entre les nostres habilitats aprendre dels errors. Potser nosaltres ens pensem que sí, però en general hi tornem a caure: ens queixem que les coses no funcionen en la nostra societat, però realment no fem res per canviar. I ell d’això se n’aprofita, per fer-nos ballar al so que vol, i que tant és que ho digui obertament; som tan cabuts que demà ja no ho recordarem i tornarem a deixar-nos manipular com marionetes.

Per a molts de nosaltres la seva visita consisteix en fer-nos canviar les rutines, a les quals tornarem tan bon punt creguem que tota aquesta crisi ha acabat, i de ben segur en pagarem les conseqüències durant una bona temporada, ja que pel camí anem perdent negocis, feines i la tan preuada estabilitat econòmica.

Per a alguns, a més, s’hi sumarà la pèrdua d’éssers estimats, ja que no hem d’oblidar que una de les seves atribucions és la de conduir les ànimes fins al regne d’Hades.

Es veu ben clar que aquest cop s’ha proposat portar el joc fins a l’extrem, i que per guanyar la partida està utilitzant totes les seves eines.

El que no em va dir és amb quin altre déu ha fet la juguesca, però està ben segur d’aconseguir la victòria.

I ara que ja ha marxat, només em queda seguir el seu joc i esperar que la seva estela s’esfumi ben aviat.

Repte per aquesta setmana

Repte per aquesta setmana: Amb quin personatge literari passaries un dia d’aïllament?

Finalment envia els teus relats a info@gustaterra.com i entre tots fem aquests dies més portables.