La vinya dorm.

En aquests dies tan estranys, pràcticament no sortim de casa però a pesar de tot hi ha aquell dia que el sol t’invita a sortir, però no als carrers de la Vila on la gent transita. El sol t’invita a fer unes passes més i perdre’t per aquest indrets màgics i meravellosos que envolten el municipi. Vilafranca esta voltada de vinyes i com sempre us dic, les vinyes són màgiques perquè canvien el seu paisatge en cada època de l’any. Ara la vinya dorm.

Finals de gener i principi de febrer.

Finals de gener i principi de febrer és un bon moment per sortir i veure com de mica en mica la natura comença a fer els primers badalls, la mimosa florida en algun jardí m’entres t’acostes a les afores de la vila y molt a prop però ja fora dels carrers carregats de cases, on hi ha els primers camins, trobem ametllers que treuen les primeres flors pintant de color rosat el marró i gris del paisatge.

El cicle de la vida

Les vinyes encara dormen, en algunes ja si veu la gent treballant, podant-la per preparar-la i deixar-la a punt per quan es desperti traient les primeres llàgrimes. El cep sembla mort, la seva letargia no mostra indicis de vida, però ara reposar perquè li ve molta feina cada any abastint de raïm la comarca. A les vinyes que no han llaurat, entre les files de ceps adormits, les herbes conserven, entre altres coses, la humitat i els nutrients de la terra i quelcom molt important, la vida que conté: petits insectes, alguns rèptils i rosegadors per tant fan que el cicle de la vida es mantingui. Per donar color, les flors blanques de la ravenissa i les flors grogues de la dent de lleó mantenen durant l’hivern un toc de color que destaca entre el verd de l’herba i el marró de la terra i els ceps.

La Natura no descansa.

La Natura no descansa, dona repòs a una part mentre l’altre segueix mantenint la feina de fer del nostre territori un lloc que ens sorprèn dia a dia, estació a estació per la seva màgia característica.