trementinaires

Dones valentes, emprenedores i coneixedores de les plantes.

Viatgem fins al Pirineu, a la vall de la Vansa a la comarca de l’Alt Urgell, d’on a la meitat del segle XIX i durant més de cent anys, unes dones valentes, emprenedores i coneixedores de les plantes del seu entorn es van veure en la necessitat de sortir de les seves contrades per col·laborar amb l’economia de la llar. Aquestes dones són les trementinaires.

Grans remeieres.

La pressió demogràfica va provocar que molta gent marxes de la vall cap a zones més riques, però no tothom va poder o voler marxar. Les trementinaires, grans remeieres, vam aprofitar la seva coneixença de les plantes de la zona, les seves virtuts i el procés d’elaboració de remeis heretat de mares a filles, per crear un nou ofici.

Desprès de la recol·lecta, procés de l’assecat i preparació dels remeis, carregades d’herbes i olis es dedicaven a anar, a peu, per tot Catalunya arribant fins i tot a la costa, a portar a reu els seus remeis.

Anaven de dues en dues, trementinaira i aprenent, normalment filla o neta, i solien allotjar-se a cases conegudes, de clients que cada any les esperaven per comprar els seus remeis.

La trementina.

D’on els ve el nom de Trementinaires? Les trementinaires deuen el seu nom al que de ben segur era el seu remei més popular, la trementina, un producte que surt de la resina del pi roig, d’ús tòpic, majoritàriament emprat per en pagats sobre cops, torçades, zones afectades pel dolor i moltes altres coses.

Amb pocs anys la medicina ha canviat, ha evolucionat i la última trementinaira va ser la Sofia, que va fer el darrer viatge el 1982.

A la Tupinamburga li agrada anar a la zona on amb el poder del cor intenta escoltar els consell savis d’aquelles dones.

En definitiva, si en voleu saber més coses poder fer-ho visitant el Museu de les trementinaires a Tuixent on de ben segur podreu respirar la seva essència en qualsevol dels seus recons.